Get your own free workspace
View
 

FrontPage

Page history last edited by Jordi Panisello 2 months ago

 

Contingut


 

2n A de BAT - Curs 2011-2012

Dimarts, 20 de desembre de 2011

Word per a fer l'índex del TdR

 

 

2n A de BAT - Curs 2009-2010 

 

Dimarts, 2 de març de 2010

Som ja a 2n i la veritat és que acabant... Hi ha hagut canvis, el principal és que ja ha passat un any i mig que vam començar plegats i just avui falten dos mesos per enllestir el viatge plegats...Fins i tot ara som més i això ens ha d'ajudar.

Segueixo creient que som una classe dinàmica,, segur, només que ara que ja ens coneixem més ho crec també perquè a vegades no hi ha manera que alguna persona s'assegui al canvi de classe, tot i que aquest dinamisme sembla que es va rectificant com també la puntualitat... Algunes i alguns ja ho teniu més que clar, d'altres avui es prendran el dia com el primer de la resta de la seva vida...

Escrivia en comença Primer que quan acabem sigui "amb joia d'haver aconseguir els objectius proposats," Sincerament, potser els objectius es poden replantejar, llimar, replantejar o precisar millor, i el que segur que no es pot fer amb ells és... renunciar!

Podem, simplement hem de creure-hi, hem d'intentar-ho. Ja sabeu que fracassar és no...

Vosaltres no deixareu d'intentar-ho i qui sap si acabareu travessant el riu per difícil que sigui i no importa les vegades que haguem caigut a l'aigua. Però per entendre això, millor veiem aquest curtmetratge...

 

YouTube plugin error   

I la segona part 

YouTube plugin error

Hem comentat a partir del visionat el següent, a mode resumit...

1.- Why not? Plantjeat el que vols fer, no et neguis l'oportunitat d'intentar fer més. Per què no?

2.-"Ets magnífic". I l'escup. La primera idea és pensa que no podem mes, que som com som. En realitat som com ens han fet creure que som, doncs tenim qualitats que cal descobrir si algú creu en nosaltres. Algú creu en nosaltres -i tant de bo, aivat, també hi creguem en nosaltres...-.

. 3.- "On són els braços i les cames?". Cal aprendre a acceptar-nos amb normalitat amb els ulls dels altres... Som com som i anem creixent... Saps on ets i com ets, no? Ara, a millorar-ho!

4.- "Dirigeixo un circ diferent". Efectivament, tothom és diferent, tothom és especial. Descobrir-ho és acceptar-se i començar a voler compartir-ho... Hi ha tant per fer en tan poc temps que val la pena intentar-ho dons només tu ho pots fer.

5.- "Participa en el show, senyor? No exactament". Tanmateix, ja es veu dins el grup, encara que no conegui el seu rol. És el primer pas...Vam començar plegats i cal fer l'esforç plegats des de cadascun de nosaltres. Ho vals!

6.- "Esplèdid, com es mouen, com..." Són els ulls de qui mira qui crea la bellesa i creu en el que veu. Aprèn a mirar diferent. Vals la pena. El cuc és una papallona: la veus?.

7.- "Com més gran és la prova... millor, més gran el triomf". A classe tenim veritables guanyador@s, potser encara no ho sabeu...

8.- "Creuar el riu sol". Deixar que ho intenteu sols o soles dons l'esforç és vostre -nosaltres a prop- és creure i confiar en voslatres. Saber demanar ajuda quan cal és confiar en un mateix...

9.-"Puc nedar, mireu!". L'èxit no s'oblida, i sovint consisteix a surar, a aixercar-se quan es cau... Fracassar és no intentar-ho: qui ho intenta ja no pot fracassar -recordem Alba Edison i el filament de la bombeta...-.

10.- "Gràcies!" Creure per ser qui som. A l'aigua! Pots fer allò en què creguis...

 

Afegeixo per aquí l'altra video que em vist sobre aquest gran personatge i més gran persona, en Nick Vujicic, que a primera vista ens produeix sentiments contradictoris al voltant de la pena per menar-nos a l'admiració més sincera, un cop deixem que es doni a conèixer. I és que, us coneixem prou els altres sobre com podeu arribar a ser de bons o bones...? Doncs prou d'amagar-ho.

YouTube plugin error

 

En resum: Val la pena! Vals la pena! Pots! Creu-t'ho! Som-hi, doncs!

 

El més important no són les vegades que caiem, sinó les que estem disposats a aixecar-nos. Aixecant-nos hem arribat on som...

 

En dos mesos podem tornar a mirar aquest video i recordar el que hem fet. No tinguis cap dubte que allò que aconsegueixis, per més ajudar que hagis après a demanar, serà perquè has cregut en la persona que millor et pot ajudar: tu.

 

Ets una pesona única i especial, ni millor ni pitjor, i tan diferent que hi ha coses que només es faran bé si tu vols.

 

Bon final de curs.

 

I, sobretot, sens dubte, bon futur -d'això n'estem més que segurs: creiem en tu!-.

 

Why not?

 

Dijous, 4 de març de 2010

Pels qui potser no ho coneixien i no ho han pogut veure penjat al facebook.

D'acord que és un pare i ho fa pel seu fill. Tots som diferents. Tenim el dret, potser l'obligació, de fer allò que som capaços de fer i ningú altre pot fer com nosaltres. No importa si aixecarà l'admiració dels altres, n'hi ha prou que t'ajudi cada nit a dormir tranquil, a llevar-te a l'endemà amb ganes de tornar a intentar-ho i de poder mirar els altres als ulls sabent que ho hem intentat. Fins i tot, qui sap, ho podem aconseguir.

Why not?

YouTube plugin error  

 

 

1r A de BAT - Curs 2008-2009 

Som una classe dinàmica, segur. Vam començar amb una llista de 28. Al segon dia confirmàvem que érem 26, doncs per diferents motius un company i una companya no estarien amb nosaltres com havíem imaginat... Per postres, ja al mes d'octubre, sí vam tenir l'agradable sorpresa de passara ser 27. Bé, 27 més 1, si em permeteu. Clar que, i espero que sigui així, qui al final marxarà, i amb joia d'haver aconseguir els objectius proposats, sereu vosaltres. Ànims!


La web de la classe

En David i en Marc ens han fet una web amb molta classe,plena de possibilitats i bones idees a compartir...


Propostes per a la de web

Ja no té objecte escriure-les aquí, doncs molt millor i adient entreu al fòrum de la web de la classe. El mateix amb les altres parts d'aquesta plana.

(cliqueu a sobre per entrar)

Simplement es tracta de suggerir quines coses podríem posar a la plana web que estan fent per a la classe (En David i en Marc).

Aquí hi podem escriure, i el que escrivim ho podem afegir al que ja han escrit els altres...

Podem parlar de coses que hem fet, que estem fent, que cal fer...

Així que endavant... 

Gràcies... 


Frase per a 1r A

 

Una frase que ens defineixi, parli de nosaltres com a grup, que mostri el que pensem o sentim.

En una taula podem escriure el nostre nom i la frase que hi deixem...

És una idea que va sorgir parlant precisament amb els esmentats pencaires de la plana web. Ho aprofitarem. Hi trobareu alguns exemples..


Anem al teatre

Tal com ens hem proposat, un bon grupet anirem a veure "Els nois d'Història", on hi surt de forma brillant l'Alberto Díaz, que també va ser, com tots nosaltres, alumne de l'escola

 


Comments (29)

Alejandro Turienzo said

at 5:18 pm on Mar 2, 2010

Parece que soy el primero xD
Bueno debo decir que este cortometraje me ha gustado más de lo que me esperaba y que sin duda nos muestraa todos una valiosa lección: si uno quiero algo y lucha para conseguirlo, lo conseguirá, dejando de lado todos los problemas que pueda suponer.
Yo tengo unos objetivos para final de curso y uno de ellos (y el más importante ) es aprobar con una buena nota el bachillerato y la selectividad. También me gustaría (en especial para exámenes tipo arte o historia) mejor mi letra xD
Acabar diciendo que espero que estos objetivos se cumplan y pienso luchar para que se hagan realidad.
Un saludo a todos.

Jordi Panisello said

at 6:26 pm on Mar 2, 2010

Recordeu per que a escriure heu de fer servir el registre que ja teníeu (els qui no el tenen, demà ens veiem...).

Jordi Panisello said

at 6:28 pm on Mar 2, 2010

El vostre correu com a usuari, i després la contrasenya que vau triar...

Asier Abad Mínguez said

at 6:31 pm on Mar 2, 2010

Yo soy el segundo, como siempre; Turi/Asier; Asier/Turi

Este cortometraje me ha gustado e investigaré acerca de este actor porque me gusta.
Intentaré mejorar mi actitud hacia mates, aunque estoy mejorando, creo, por mi localización en clase porque antes, y no quiero culpar a nadie sólo a mi, estaba sentado al lado de Javi Pastor y hablabamos de historia, de guerras... y no estaba atento. El problema que tengo yo es que no estudio mucho en mi casa porque desde pequeño se me han quedado las cosas y sacaba nota, por ejemplo ahora en Arte no estudio, las cosas de "empollar" como la cronología o las medidas nunca las se.
Por eso me planteo estudiar más,aprobar las asignaturas que me van mal (lenguas, mates y filo) y pedir ayuda a los compañeros, por ejemplo al Turi si nos podría dar clases de repaso de matemáticas.

Un saludo a todos.

Jordi Panisello said

at 6:41 pm on Mar 2, 2010

Ok, Asier, però no fotis que era per ell que et distreies, eh? La veritat és que, ara que no ens escolta ningú, pagaria per petar la xerrada en alguna classe amb en Javi i amb tu parlant d'història i de guerres, que els dos en sabeu força...
Aprofito per animar als qui m'estan enviant correus a provar aquí tal com he dit, i en cas contrari... correu.
Gràcies i una abraçada ben forta, me'n vaig a la reunió del viatge!

iraïs said

at 7:48 pm on Mar 2, 2010

El video que hem vist avui m'ha fet reflexionar sobre la meva actitud pessimista, intentaré canviar-la tot i que em costarà.
Jo sé que les ganes i l'actitud si que compten i molt. Ara mateix estic intentant millorar l'estudi fent classes de reforç a veure si es noten ;) PROXIM EXÀMEN SINTAXI DE CASTELLÀ per demà!!!!



Que vagi bé :)




papallona said

at 8:08 pm on Mar 2, 2010

Sóc en Pani.
Si algú no pot entrar, espero que llegeixi almenys fins aquí.
Podeu entrar amb el username papallona i la contrasenya papallona si heu oblidat la vostra o no en teniu.
Després d'escriure, signeu
Pani
PD: sí, no és molt original això de papallona, però després del que hem vist avui, millor papallona que "capullu" (capoll, es diu capoll però no és el mateix, oi?) :)

Jordi Panisello said

at 8:14 pm on Mar 2, 2010

Gràcies Turi, Asier i Iraïs pels vostres comentaris honestos. Espero i crec que tindreu la força per aconseguir el que us proposeu (comencem per castellà demà... i recordeu què cal fer si caiem: ja ho sabeu tots tres, segur!). Ànims que valeu la pena!

papallona said

at 9:43 pm on Mar 2, 2010

Hola soc l'Andra, com podeu beuree no m'enrecordo de la meva contrasenya.. xd en fí.. !! Aquests videos que hem vist a tutoria, m'han fet reflexionar sobre el com una persona amb mèrits diferents a les altres, pot fer el mateix inclús més que altres que no ho aprofitem en el qual jo m'incloc amb aquest grup.. que es el que he de canviar ! També he vist dos videos que el Pani o el Marc van pusar al Facee i m'han impresionat igual o més inclús. I per últim em falta comprometre'm a la puntualitat ja que fins ara al dia d'avui no ho he respectat. M'estic esforçant en l'àmbit d'estudi, ara em falta respectar la puntualitat i les escapades de classe.

Que vagi be l'examen de castee :D

PD: Pani , papallona millor !!!

Jordi Panisello said

at 10:28 pm on Mar 2, 2010

Andra, no dubtis que desitjo que us vagi el millor possible a totes i tots. Tampoc que encara més, si és possible, per als qui esteu disposats a fer aquest esforç. Crec en el que dius i creuré en el que dieu. Why not?
Gràcies, papallona.

MaRc said

at 11:19 pm on Mar 2, 2010

Gran exemple el que avui hem vist sens dubte. Envejable a més de la capacitat de superació ( que tot i ser molt meritosa, considero que moltes persones la tenen i les que no les haurien de tenir com ell) la seva capacitat oratòria i motivadora. Plorar per quatre males notes quan aquest tiu fa acudits perquè no te extremitats? Va home va això no es pot consentir haha. A vegades pensem que la vida és dramàtica per quatre tonteries dolentes que ens passen( que seran importants eh no ho dubto pas) però coi si aquest tiu pot perquè nosaltres no? Que jo sàpiga és una personal normal i corrent( tot i que no m'agrada la paraula normal) però el que vull dir que no és aqui un extraterrestre sinó simplement un tiu amb un parell de collons ben posats haha Diguem-li com vulguem, jo vull mirar-me al mirall i sentir, transmetre la mateixa admiració i fascinació que ell em produeix a mi. De defectes i coses a millorar en tinc moltíssimes i, no és la meva intenció ser arrogant, pero de qualitats (igual que totes les persones en el món) en tenim més. Així que em permeto el privilegi de animar a tots/es a complir totes les vostres metes tant aquest any com durant tota la vostra vida perquè moltes vegades tothom pensa a canviar el món, però ningú no pensa a canviar-se ell mateix.

Diuen que la vida és meravellosa si no li tenim por. Crec que tenen molta raó...


P.D. Excuses per la parrafada i motivació però es que aquest Nick Vujicic em manipula emocionalment haha I a més que té algun còmplice per aqui eh Pani! haha

Jordi Panisello said

at 11:36 pm on Mar 2, 2010

A mi m'has animat, Marc i encara que no perdo l'esperança que escrigui algú més -seré sempre un somniatruites feliç-, em sembla una forma fantàstica d'anar a dormir amb molts bons pensaments -acabo de veure el capítol 4 de LOST en família i llegir-te a continuació ha estat un bon epílieg-.
Demà serà un altre dia. Els dies, com nosaltres, tots som diferents. Després tot depèn de com els mirem. Avui ha estat un bon dia, sens dubte. M'atreveria a dir, amb el teu permís, que ha estat per sobre del... normal...
Bona nit!

papallona said

at 4:45 pm on Mar 4, 2010

'QUERER ES PODER'




Laura.

Jordi Panisello said

at 4:55 pm on Mar 4, 2010

Doncs no tinc cap dubte que tu, Laura, pots.

A voler!!!

Una abraçada

Pani

Cecilia said

at 7:52 pm on Mar 4, 2010

La verdadd es que el video me encanto y todas las reflexiones que haces son muy acertadas.
y es verdad querer es poder pero muchas veces no es tan facil pero bueno en esta vida nada es imposiblee.

Gisela said

at 8:16 pm on Mar 4, 2010

No iba a escribir pero, viendo de nuevo el video, me he acordado de una bonita frase que leí hace ya algún tiempo y que me gustaría compartir con vosotros: "EL DISFRAZ PREFERIDO DE LA OPORTUNIDAD ES LA DIFICULTAD".

Por eso creo que no debemos rendirnos nunca ya que el verdadero fracaso es no intentarlo. Y, como dice el video, a mayor dificultad, mayor logro.
Así que..un último esfuerzo, después de todo, vale la pena. Que el TR sea un aliciente para continuar hasta el final..

PD: Tengo compromisos, aunque no los ponga.

Gisela said

at 8:21 pm on Mar 4, 2010

por ciertoo..

"Nuestra recompensa se encuentra en el esfuerzo y no en el resultado. Un esfuerzo total es una victoria completa." (Mahatma Gandhi)

Jordi Panisello said

at 9:22 pm on Mar 4, 2010

Bé, Ceci i Gisela, això va cobrant vida.
Encara que no concreteu per escrit els vostres respectius compromisos crec en les vostres intencions i sobretot en les vostres accions: d'elles no en tindré cap dubte!
Ànims que val la pena perquè valeu la pena.
Gràcies per compartir!

papallona said

at 10:17 pm on Mar 4, 2010

Impresionaaan em va deixar sense paraules!
De tant en tant va molt bé veure, videos així ja que et fan pensar,...
M'agradaria destacar un frase que es diu en el video:

Pero que puedo hacer ?
- Puedes aconseguir todo lo que te propongas....

"No existe sistema internacional capaz de medir semejante grandeza. No valen los kilómetros que separan distancias, los kilogramos que pesan cantidades afectivas, los joules que midan la fuerza de un abrazo, ni tampoco años que indiquen el grado de validez... no hay nada que pueda cuantificar cuando de querer se trata."

una altre frase que m'agrdaa molt és aquesta :

"Párate a pensar en las consecuencias... sé sensato y reacciona: por un capricho temporal, pierdes algo que sabes que te acompañará para siempre... ponlo sobre la balanza y dime, ¿con qué te quedas?"

Jordi Panisello said

at 10:34 pm on Mar 4, 2010

Quines frases més maques, de debò. Si signes a sota fins i tot podré felicitar-te demà i sabrem qui ets... hahaha!
Una abraçada (misteriosa fins que signis...)

MaRc said

at 10:39 pm on Mar 4, 2010

Bé, demano excuses perquè ja serà el 3er cop que comento aquest video que has pujat fa relativament poc Pani però és que la veritat es que el comentaria 10 cops més si fés falta. Aquest video el vaig veure ara farà cosa de dos o tres anys i la veritat és que em va impactar força. I ho va fer perquè de seguida vaig entendre que persones com els pares ( i també les mares haha) són vitals i importantíssims en nosaltres. Recordo que per fer un triatló( nedar bicicleta i còrrer) requereix una preparació física important per a qualsevol persona, si a mésli afegim la circunstància (sí circunstància perquè MAI LI DIRÉ CÀRREGA) del seu fill encara requereix un esforç més tant a nivell físic com psicològic. Quan vaig veure el video fa anys vaig buscar informació que he recuperat i adjunto una mica més abaix i si la llegim veurem que el pare no era precisament un esportista nat sinó que es va haver de superar moltíssim, superació obligada per el fill. Els dos s'ajuden l'un a l'altre, són una veritable FAMÍLIA en majúscules i uns exemples a seguir:

MaRc said

at 10:42 pm on Mar 4, 2010

El Padre de Rick

Esta historia comienza en Winchester, Mass., hace mas de 43 años, cuando Rick durante su nacimiento fue estrangulado por su cordón umbilical alrededor de su cuello, dejándole el cerebro sin oxigeno siendo dañado e incapaz de control sus miembros. “ Será un vegetal el resto de su vida; ” Le dijeron a Dick los doctores y a su esposa Judy, y que cuando cumpliera 9 meses lo pusieran en una institución” Pero estos padres ni siquiera lo consideraron. Se dieron cuenta como Rick lo seguía con los ojos por lo habitación cuando estaban con el. Cuando Rick cumplió 11 años, lo llevaron al departamento de ingeniería de la universidad de Tufts y preguntaron si había algo que les permitiera comunicarse con su hijo. De ninguna manera, le dijeron,”Nada sucede en ese cerebro”. “Cuéntenle un chiste,” pidió Dick . Lo hicieron. Rick se sonrió. Mucho sucedía en es pequeño cerebro. Auxiliado por una computadora que le permitía controlar el cursor con un lado de su cabeza, Rick finalmente fue capaz de comunicarse. Sus primeras palabras?“Go Bruins!” (un equipo de jockey).

Luego un compañero de clases quedo paralizado por un accidente de auto, y la escuela organizo una carrera de caridad para recoger fondos., Rick escribió: “Papa, quiero hacer eso.” Si, claro. Como iba Dick, quien se autodefinía como un jugador de poker, que nunca había corrido mas de una milla seguida, a empujar a su hijo por 5 millas?? Sin embargo, lo intento. “Entonces fui yo el incapacitado”, dijo Dick. “Estuve dolorido por 2 semanas..!!”

MaRc said

at 10:42 pm on Mar 4, 2010

Ese día cambio la vida de Rick. “Papa, ” escribió, “cuando estábamos corriendo, parecía que ya yo no era mas discapacitado!” Y esa expresión cambio la vida de Dick para siempre. Se obsesiono con darle a su hijo esa sensación tan frecuentemente como pudiera. Dick tenia una barriga cervecera, sin embargo junto con Rick iba a intentar correr el Maratón de Boston de 1979.“De ninguna manera,” Le dijo uno de los organizadores del evento. Los Hoyts no eran un solo corredor ni tampoco un solo competidor en silla de ruedas. Por algunos años Dick y Rick simplemente se unieron a todo el mundo en la carrera y simplemente corrieron, Dick con su hijo Rick a su espalda., Entonces encontraron una forma de entrar en la carrera oficialmente: en 1983 corrieron otro maratón, pero tan rápido que calificaron para el maratón de Boston en el año siguiente. Entonces alguien le dijo: “Hey Dick, por qué no un triatlón?” ¿Como un tipo que nunca aprendió a nadar y que no montaba una bicicleta desde que tenia 6 años iba a cargar con su hijo incapacitado de 60 kilos a través de un triatlón? Y, sin embargo Dick lo intento.

Ahora ellos han hecho 212 triatlónes, incluyendo 15 competencias de “IronMan” en Hawai. Debe ser humillante ser un estudiante de 25 años y verse pasado por un tipo mas viejo con un muchacho en un morral en su espalda, no crees? Hey, Dick, porque no tratas de hacerlo tu solo? alguien le pregunto “Que va,” dijo. Dick lo hacia solo por el placer que le daba ver a Rick sonriendo mientras corrían, nadaban y pedaleaban juntos.

MaRc said

at 10:42 pm on Mar 4, 2010

Este año, a la edad de 65 y 43, Dick y Rick finalizaron su maratón de Boston numero 24, en el lugar 5,083 con mas de 20,000 participantes. Su mejor tiempo? 2 horas 40 min. en 1992.–solo 35 min. mas que el record mundial, el cual, en caso de que tu no lleves las estadísticas de estas cosas, lo ostenta un tipo que no tuvo que empujar a otro hombre en una silla de ruedas al mismo tiempo que corría. “Sin duda alguna”, Rick escribió. “Mi padre es el padre del siglo. ” Dick tuvo algo mas de todo esto también. 2 años atrás sufrió de un ataque al corazón, no muy severo, durante una carrera. Los médicos encontraron que una de sus arterias estaba 95% obstruida. “Si no hubieras estado en tan excelente forma,..” le dijo uno de los médicos que lo atendía, “probablemente hubieras muerto hace 15 años.” Entonces, de alguna manera, Dick y Rick se salvaron uno al otro.

Rick, quien tiene su propio departamento, y trabaja en Boston, y Dick, retirado y que vive en Holland, Mass., siempre encuentran la manera de encontrarse y estar juntos. Dan charlas y conferencias por todo el país y compiten en una que otra carrera los fines de semana, incluyendo por supuesto, este día del padre.

Esa noche, Rick le obsequio a su padre la cena, pero lo que realmente quería darle era un regalo que nunca podrá comprar. “La cosa que mas quiero en el mundo “, escribió Rick,“es que mi padre se siente en mi silla y que yo lo empuje aunque sea una vez…..”


papallona said

at 10:50 pm on Mar 4, 2010

Soy el horaci,
decir que en estos momentos aun no he cenado y me estoy muriendo de hambre, que mañana en la recup de mates espero que se aparezca la virgen ( por si no se aparece he estudiado), y bromas ya aparte, decir que realmente el video de la anterior tutoria fue realmente un video que te hace reflexionar muchisimo, me siento realmente agradecido de tener lo que tengo despues de ver ese video, y tambien me siento desdichado por no saber apreciarlo ni utlizarlo para conseguir madurar y mejora en el dia a dia, como proposito relacinado con nuestra clase me comprometo a como minimo intentar ir a la sele en junio, y ya obligado en septiembre, cueste lo que cueste a la sele voy este año seguro. Le deseo mucha suerte a todos mi compañeros, un fuerte abrazo a todos y a mi tutos tambien claro :).
Buenaaaas nocheees !!

papallona said

at 10:51 pm on Mar 4, 2010

jajajaj Era la SANDRA xddd

es que soc massa despistada... xdd
un dia d'aquets em deixare el cap algun lloc :S

papallona said

at 10:51 pm on Mar 4, 2010

no es tutos, es tutor pero weno tutos queda muy... podriamos decir contemporaneo TT xD, aleee palabra aclarada

Alba Lafuente said

at 11:19 pm on Mar 4, 2010

Realmente un video impresionante y bien cierto... Te deja sin palabras.
Solo decir que cada uno es como es, con sus defectos y sus virtudes, y nadie es peor o mejor, simplemente es. Por eso no hay que dejarse influenciar por lo que digan/hagan/piensen los demás... porque cada uno es lo que el crea... y nadie puede decir lo contrario. Además, todo el mundo puede ser lo que el desee, sin imposibles. "Lucha por tus sueños.."
Y relacionandolo con el tema estudio... Pues lo que ya comentamos en la clase, si te lo propones y quieres, puedes. Solo hace falta poner de tu parte, desearlo y que no se quede en palabras, hay que llevarlo a cabo. Espero que todos lleguemos juntos al final de esta estapa, luego cada uno hará su camino, pero va que ya nos queda poco... y podemos hacerlo.
Y nada, mucha suerte para mañana en mates (la necesitaremos) y para lo que nos queda de curso.
Y aunque Pani me mate por decirlo... a apretar estas semanas que nos quedan llenitas de exámenes.. tenerife nos espera después.. y no hay nada mejor que hacer el viaje sabiendo que los exámenes fueron bien! (I si Pani, és un parèntesi, ja sabem que quan tornem de setmana santa, a darlo todo!)

Besitos.

Jordi Panisello said

at 11:39 pm on Mar 4, 2010

Caram, MARC, quina documentació més precisa i interessant sobre el vídeo. L'has contextualitzat que ja voldria jo que contestéssiu així la pregunta 1b d'Història... hahaha!
Realment dubto si és millor el que comparteixes sobre aquesta família o la reflexió que en fas. Gràcies per totes dues coses i si en Rick és capaç de somiar en portar al seu pare... s'obre la veda per a qualsevol somni que creiem que valgui la pena. Gràcies.
HORACI, la verge avui tenia sopar, així que espero que hagis estudiat molt, doncs no sé si obrirà el correu quan torni... Seriosament, em crec el teu compromís i posaria la mà al foc perquè no deixaràs d'intentar-ho! Paraula de... tutos.
SANDRA, ara que ja t'he identifciat, faig més pública i dirigida l'abraçada d'abans. Felicitats pel profe de reforç que tens. És al teu nivell.
ALBA -quantes vegades hem parlat aquesta nit per altres vies?-. M'apunto a lluitar pels somnis, i també en la línia que ens deia en Marc, aplegant els bons desitjos de l'Horaci, la Sandra i els altres que ja hi heu escrit. I encara que demà et mato -recorda-m'ho que tinc moltes coses al cap-, aprofitem també aquestes dues setmanes abans del parèntesi. És una sort tenir encara aquests dies, són temps a aprofitar també, oi?: així en gaudirem amb més raó quan arribi el moment. Ja sé que ho faràs i ho fareu. Hi confio, no deixaré de fer-ho!
Petons i una forta abraçada del vostre... tutos (m'agrada, Horaci, hahaha!).
Que vagi bé demà a mates. Que vaig bé també a les altres classes. Temps per a tot el que cal fer.
No ha de passar molt de temps que algú parlarà de vosaltres, del que vau aconseguir, perquè s'animin també a lluitar pels seus somnis. Paraula de tutos.

You don't have permission to comment on this page.